comentaris:
joan:
Sobretot si és verd de gespa artificial. La majoria d’espais verds, però, sí que estan fets amb elements naturals (gespa, arbusts, arbres,…).
liliborni:
No no, clar. I és que el concepte d’”espai verd” queda clar??
Què és per uns (un testet a la terrassa o un gran Tiergarten)
… o per uns altres (una àrea sense edificacions però tota gris, com la de la foto de BErlín del Judisches Denkmal? o la plaça de les Glòries de Barcelona – amb una zona anàrquico-vegetal al centre, sense accés als habitants)??
Realment, no tots els espais verds són naturalesa ni un espai verd és considerat de la mateixa manera per tothom …
comentaris:
lala:
En cada manzana habitada
liliborni:
als balcons, a les terrasses, als terrats, als solars, a les escoles i instituts, als centres cívics, als edificis públics (oficines d’ajuntament i generalitat, ambulatoris, hospitals), als espais públics extensos que es vegin massa grisos…
10.000:
Allà on hi hagi més congestió de trànsit, més contaminació ambiental i acústica i més insalubritat és on seràn més necessaris els espais verds. I no d’aquests de broma on hi ha ha 4 arbres i 2 bancs, sinó dels de veritat, on l’únic que veus és natura.
iep!:
A la majoria d’edificis el terrat és només un lloc on uns pocs pugen de tant en tant a estendre la roba, o a fumar…
No seria descabellat començar l’enverdiment pel terrat, i animar una mica aquests, on els nens podrien jugar envoltats de verd, i sense el perill dels cotxes, les caques dels gossos… i potser fomentaríem fins i tot la relació amb els veïns !!!
Convèncer al veí torracordons pot ser desencoratjador… però més que esperar res de bo dels qui ens governen?
maig:
Són macos els espais verds i necessaris per tenir una ciutat de qualitat.
Podrien haver-n’hi a les façanes, cobertes, terrats, mitgeres…
comentaris:
lala:
El antónimo de Madrid. Una ciudad “pulmón” sería para mí una ciuadad verde
alonsobb:
Una ciudad verde
No es de ninguna manera una ciudad gris.
Tampoco es una ciudad exclusivamente rosa, ni económicamente amarilla, ni políticamente azul…
Una ciudad verde que tuviera demasiados marrones podría llegar al rojo vivo o llenarse de moratones hasta verlo todo demasiado negro…
Una ciudad verde ha de tener carta blanca y mirada trasnparente para poder pintarse con libertad, de muchos colores!!!
comentaris:
joan:
Més agradable, segurament sí. Més sostenible, probablement també hi ajudarà. Però que una ciutat pugui qualificar-se de sostenible depèn de molts factors i el principal de tots és posar-nos d’acord en aquells aspectes que defineixen una ciutat sostenible.
liliborni:
Potser, a part d’altres aspectes que la puguin fer sostenible, que els espais verds facin la ciutat sostenible depèn de com es gestionin: si només són herbeta per separar carrils em sembla poca cosa. Si hi ha parcs amb grans arbres, arbustos, flors i herba i que tot plegat t’aïlli del brugit de la ciutat, és prou millor.
Ara bé, tot trosset verd, connector de la natura, és ben agradable, com bé dius, Joan!
Glòria:
I tant!
La natura és important i necessària pel nostre benestar i pel nostre dia a dia, no només fer l’escapada de cap de setmana.
Però no és l’unic factor que condiciona que una ciutat sigui sostenible.
Pensem per exemple en una ciutat jardí… verd n’hi ha, però només la gestió de la mobilitat ja pot ser un bon mal de cap!
comentaris:
lala:
No. Pienso en la plaza del Pompidou en París o en tantos otros ejemplos que no son verdes y son buenos espacios públicos
LG:
Trobo molt hipòcrita quan en alguns plànols de la ciutat es marquen els espais lliures com a verds. Només cal mirar la Guia de la Ciutat de Barcelona… Una rotonda NO és espai un espai verd!
Unai:
No cal que sigui verd pot ser groc (alegre), taronja (assolellat), blau (segur), gris (endreçat), blanc (net), vermell (confortable)…
maig:
No. Són termes diferents que poden combinar-se perfectament. Moltes vegades ens trobem plànols que ens marquen espais públics de color verd, però realment no tenen res de verd. És un simple grafisme.
comentaris:
liliborni:
sent realista amb els edificis “morts”, tirant-los a terra i fent-ne grans parcs a l’estil europeu i no de txi-txi-naues d’aquest país…
alonsobb:
Jo posaria verds als polítics que no donin suport a iniciatives verds!!!
comentaris:
Laura G:
Les flors aporten color als espais.
comentaris:
Laura G:
Un espai verd ha de ser un lloc on riure i jugar però també un lloc on relaxar-se
liliborni:
sisisis, estaria bé que ho fos… Una gespeta impecable que no es pot trepitjar, a l’estil parisenc, és molt “mono” però crea una sensació d’impotència, que se suma a les contínues prohibicions ciutadanes i tot plegat acaba sent més nociu per a la ment i la sanitat mental humana!
(me n’he anat una mica per les branques, oi? …. –> les branques!!! podria haver-hi arbres per ser escalats!)
comentaris:
joan:
Potser sí… la grisor d’una societat passiva, abnegada, submissa i callada.
liliborni:
caram, Joan…!
anava a respondre que ja estava bé tapar el grisot lletjot, però, davant el teu comentari, potser caldria més que es veiés bé el gris perquè la gent es cansés de veure’l i comencés a reaccionar???
adet:
Ocultar-lo no ho crec, el dissimula més aviat. Però, potser la presència de verd pugui induir als arquitectes-urbanistes a projectar grisos més verds encara que fos per mimetisme?
Unai:
El verd ens permet sobreviure en aquesta ciutat grisa. No l’oculta, els urbanites som ben conscients de la grisor de la ciutat darrera dels arbres.
Boris Leparsky:
Impossible d’ocultar… Però, almenys, el verd, pot ajudar a fer les ciutats més boniques.
comentaris:
liliborni:
fa reflexionar que els espais verds puguin ser de diverses tipologies… i reben tots el nom de verds com a símil amb “espais sense edificacions”.
Seguint aquesta idea, sí que n’hi ha de tots colors!!
unai:
m’agradaria un espai a la ciutat on poder jugar, córrer i fer volar la imaginació, ple d’altres (de tots colors) per compartir, somiar i aprendre.
comentaris:
Boris Leparsky:
Espero que no… que siguin producte de la bona praxis de l’urbanisme a les ciutats.
maig:
la política juga un paper molt important en tenir més o menys espais verds.
comentaris:
adet:
Sempre calen més espais verds, però verd de veritat, amb tot el kit, els arbres, les males herbes, la terra molla, els insectes… un verd natural i no pas d’estampat decoratiu!
comentaris:
alonsobb:
Inútiles, inútiles, hay de todos los colores…
El verde lo asociamos con la vida y la naturaleza. Poner un poco de vida (no artificial) en la ciudad nos recordará que nosotros también pertenecemos a la naturaleza, aunque vivamos bastante “apartados” de ella.
comentaris:
joan:
La natura neix espontàniament a qualsevol racó. El verd projectat, però, és una natura domesticada, artificial, però feta d’elements naturals.
A fer cafès a Londres:
Malgrat tot, la natura és més forta que el formigó
demisoledadesvengo:
La natura està en el cor de cada ciutadà
Èrika C. (a facebook):
a la meva terrasseta! :)
maig:
Per sort Barcelona té Montjuïc i Collserola com grans espais naturals.
Això està verd 